Estafadors i estafats

 

A rel de les accions de la PAH el Fiscal General deu estar preparant els seus homes per enviar-los a defensar la veritat entre les dues parts que estan en litigi: els bancs i els afectats per la hipoteca.

Com sigui que la funció del Fiscal General és justament aquesta, no dubto que prendrà l’opció de la PAH, tota vegada que són indiscutibles els següents punts:

1.      La Llei Hipotecària té greus mancances, i els diferents governs no han volgut canviar-la perquè creuen que això podria perjudicar a la banca. Segons els Govern, els afectats per les clàusules abusives de la hipoteca, no són ciutadans, ni mereixen la més petita atenció pe part d’aquest Govern.
El perquè d’aquesta associació mafiosa entre el govern i la banca s’explica per dos motius: la banca finança els partits i quan els convé (a la banca i als partits), els condonen els deutes. Naturalment, sempre a canvi d’alguna cosa. Hi ha un altre motiu clar, és el xantatge que la banca està fent al govern. Com és possible? Doncs molt fàcil: la banca té a la seva cartera (amb els diners que ha rebut del BCE i del Govern espanyol -que vol dir diners dels ciutadans-) una important quantitat de deute de l’estat, que amenaça en posar a la venda si el govern no fa el que li mana la banca. Aquests són els banquers que regeixen la banca i el país!

2.      Els experts al servei de la banca, assenyalen que els problemes d’aquest litigi no es deriven  de la Llei Hipotecària, sinó que el problema rau en els procediments (Llei de Enjudiciament Civil).

3.      Una o altra mostren problemes que fins i tot el Tribunal de Justícia Europeu ha dictaminat que la normativa espanyola no respecta els drets dels consumidors; és una normativa abusiva i il·legal.

4.      Entretant, els presidents de diferents bancs (entre altres el president del Banc de Sabadell, parla de línies roges i d’altres coses de les que no entén, perquè, com pot ser que -sabent que és una estafa- encara digui que no hi ha retroacció possible? és que aquest home ha perdut el senderi?). Els banquers, que encara no han demanat perdó, gosen afirmar que la dació en pagament faria inviable el sistema hipotecari, sense explicar perquè (entre altres coses perquè no ho saben), com feia en el seu dia l’ex-president Rodríguez Zapatero quan parlava per boca de la banca.

5.      També entretant, el president del partit que governa, diu que de cap manera transigirà en la dació en pagament, i que les reformes seran mínimes. Perquè diu aquesta bajanada si sap que el Tribunal de Justícia Europeu ha dictaminat que aquesta normativa és il·legal?

6.      Entretant, l’anterior president del Govern Felipe González, que darrerament pateix incontinència verbal, diu que l’escrache afecta no només als polítics, sinó també a la seva família, i que allí hi poden haver nens que ho pateixin. Aquest senyor no s’ha adonat que entre els desnonats també hi ha nens, i que alguns fins i tot són retirats de la custòdia dels pares perquè no els poden donar cap tipus de protecció (s’han de protegir primer de la banca).

7.      El que els interessos de demora estiguin fixats a tipus que arriben al 30% mai els ha semblat usurer, ni als presidents ni als redactors de les minutes d’hipoteques (els responsables jurídics dels bancs).

8.      El que per entendre quin tipus d’interès serà aplicable a una hipoteca, hagis de ser un súper-expert en la matèria, indica el grau d’opacitat i engany que conté aquest contracte, amb clàusules sòl i no clàusules sostre.

9.      El que al primer impagament es pugui executar una hipoteca, mostra fins a quin punt és un contracte abusiu.

10.  I podríem seguir, amb el preu fixat per la subhasta, les taxacions dels immobles i les societats de taxació, les polítiques suïcides seguides pels banquers quant al seu endeutament (del que els mitjans acusen als ciutadans, mentre que de l’endeutament dels banquers, que haurien de ser professionals i responsables d’un sector d’alt risc i de nul·la responsabilitat per als seus gestors, la banca, no en diuen ni mu).

11.  I per acabar, està clar que mai la societat a un costat i els polítics i els mitjans de comunicació, a l’altra, han estat tant allunyats. i mai com ara, els polítics i els periodistes ha complert tan malament la funció que tenen encomanada: vetllar pels interessos generals.

El fet que el Fiscal General hagi donat ordres per protegir de l”escrache” els parlamentaris responsables d’aquest desastre, ha de ser una decisió equivocada que immediatament veurem com rectifica, perquè, no pot ser que el Fiscal General protegeixi els estafadors enfront dels estafats.