Quan l'estupidesa sobrevola per damunt de la intel·ligència

(carta enviada a l'Avui per la seva publicació: 8.12.2012, no publicada)

El pitjor que ens pot passar als ciutadans és haver de negociar amb un individu estúpid. Em fan més por els estúpids que no pas els intel·ligents, encara que siguin dolents amb ganes. Amb una persona intel·ligent hi pots negociar, t’hi pots entendre, amb un estúpid, no. Es com enfrontar-se a una paret. Li dius i li demostres que s’equivoca i encara riu. Com es pot ser tan miserable!

Al tertulià d’Intereconomia ara ministre d’educació (un home que no té competències en educació ni té educació per tenir competències) algú li hauria de dir que no pot ser que cada vegada que canviem el govern es canviï la Llei d’Educació. Segur que ho fa per tenir la seva pròpia Llei, per passar a la posteritat, però no s’adona que passarà a la història com un dels ministres més incompetents de tota la democràcia.

Per la seva banda la senyora Vicepresidenta també s’apunta al pim, pam, pum. Sap que menteix, però persisteix en la mentida. Sap que aquesta Llei va contra la llengua catalana i, per tant, contra els catalans, i diu que ha de defensar el dret a educar-se en la llengua materna —vol dir el castellà— i oblida que aquesta llengua pels catalans és la catalana. Li foten pel broc gros, parlen de llengua materna i a Catalunya n’hi deu haver centenars de llengües maternes. Saben que el model d’immersió és un model d’èxit i d’integració, però se’l volen carregar. Volen un país dividit per llengües.

Mentrestant, Què fa el president del Govern? Perquè serveixen els Consells de Ministres? El President sempre s’amagarà i deixarà fer als seus ministres el que els doni la gana? No es discuteix cap de les bestieses que proposen aquests eixelebrats? Sr. President, potser ja ha arribat l’hora de dir prou. Ja sé que el Ministre Wert és amic seu, però President, no es pot jugar amb tot un país, amb tota una llengua, amb tota la sensibilitat d’un poble, només perquè és amic seu.

Sr. President, jo sé que a vostè se li en fot que el país se’n vagi a la merda, segurament perquè no sap per on decantar-se. Així i tot, si no ho sap, pregunti-li a la senyora Merkel i veurà com li diu que s’equivoca.