dimarts, 3 de juliol del 2012

No vaig poder veure el triomf de "la roja"


(carta enviada a l'Avui el dia 3 de juliol de 2012)

El diumenge estava a Torredembarra. La veritat es que no estava desesperat per veure el partit del segle, “la roja”, però ara començo a entendre l’interès de la Sra. Camacho i d’aquell altre partit que són dos i no recordo el seu nom, que demanava instal·lessin pantalles gegants per tot arreu.

El temps no era massa adient per veure-ho des de la terrassa d’un bar i molts d’ells que havien fet una important despesa es van trobar amb factors en contra: la climatologia i Endesa.

Va ploure una mica i potser un parell de llamps, però la xarxa de la senyoreta Pepis no ho va resistir. A les 5.30 de la tarda ens vam quedar sense llum. Semblava que aviat la companyia que ens subministra l’electricitat hi posaria remei i que podríem veure el partit des de casa estant. Vaig agafar un llibre -per cert fantàstic, quina sort de no haver vist el partit!- i em vaig posar a llegir esperant el que sens dubte s’havia de produir: que es fes la llum.

No va ser així i ni a l’hora de començar ni a l’hora d’acabar teníem llum a casa. Segurament els directius de Endesa devien veure el partit des del mateix camp i no s’havien assabentat de la petita desgràcia. El fet és que ni a les 10 ni a les 11 hi havia llum a casa.

A les 12, quan ja estàvem al llit, es va fer la llum (6 hores d’avaria). I Santes Pasqües. Però va ser l’endemà quan vam poder comprovar que havien instal·lat un parell de grups electrògens, que han funcionat fins el mateix dimarts al mig dia (dos dies desprès).

Endesa devia fer el que va poder.  Però ningú reclama a Endesa que compleixi el que té compromès, i això passa el mateix dia que el Govern (amb connivència amb les elèctriques) ens anuncia que s’apujarà el preu de l’electricitat un 4%, per fer que aquestes companyies tinguin més beneficis i estiguin al cap de munt del preu de l’electricitat de tota la Unió Europea.

I tot això ve des que algun ministre d’indústria -imbècil- va inventar aquella fórmula tan simple que les companyies tenen dret a cobrar el que els passi per la barretina. I sort en tenim encara que la majoria d’aquests governants que han intervingut en aquestes fosques i confiscatòries tarifes, ara estan en el Consell d’Endesa.