Parlamentaris barruts

Uns treballadors que haurien de ser acomiadats

A banda de moltes altres consideracions, avui hem rebut una notícia que no ha sorprès a ningú: el Congrés ha desestimat la moció presentada per CiU respecte als famosos 1.450 milions dels fons de competitivitat.
Això ja ho comentaran els experts, els politòlegs, com comentaran el galdós paper dels partits catalans que no han fet pinya amb aquesta moció que hauria de beneficiar a Catalunya. El que vull comentar en aquest apunt és la cara dura dels 11 diputats que sembla no tenien cap interès en acudir a la feina, a la feina per la qual els paguen. I la cara dura dels partits als quals pertanyen aquests individus, que ni tan sols els han sancionat.
En moments en que el país està immers en una crisis profunda, en que estan tancant moltes empreses perquè no poden vendre els seus productes o no reben el crèdit que, amb la garantia assegurada, no els volen donar els bancs i caixes, que tenim gairebé 5 milions d'aturats que voldrien treballar i no poden, en aquests moments aquests energúmens dits altrament parlamentaris, pares de la pàtria, que si tenen feina i no la volen fer, es permeten no acudir a la feina. Com és que encara no els han acomiadat?