La muntanya russa

Ahir vam viure una jornada de vertigen i, a més, com diuen alguns polítics encertadament, una jornada trista. No perquè hi hagués hagut traïcions, sinó perquè no hi va haver capacitat per arribar a acords intel·ligents. La majoria dels mitjans (els que estan dominats pel poder econòmic o polític) diuen que la culpa és del president Puigdemont, perquè els partidaris de la “legalitat” no podien ser culpabilitzats.

Rajoy ho ha verbalitzat al Senat: “Ignorar la llei té conseqüències”. El que no ha dit a qui es referia, perquè ignorar i vulnerar la llei, Rajoy en sap un niu. Ho fa amb la Constitució, ho fa amb la separació de poders, ho fa amb l’aplicació del 155. Per a ell i els seus col·legues, vulnerar la llei des del poder no té cap conseqüència. Ve justificat per: “la llei sóc jo”.

La realitat és que ningú que defensi Catalunya pot donar suport a l’aplicació del 155. I encara menys tal com ha dit Rajoy que el volia aplicar i proposa que ho aprovi el Senat. De Ciudadanos no  en vull parlar, però sí —encara— del PSOE i el PSC. Sí defensen la democràcia, no poden justificar de cap manera aquest suport que estan donant al PP. Encara que Iceta fa discursos que semblen molt pedagògics, no costa gaire de descobrir les trampes que fa. A mi m’hauria agradat veure el resultat d’unes eleccions ara per veure quants ciutadans d’aquest país encara estan al costat de la violència de l’estat i de la pèrdua de drets.

Però avui toca veure com reacciona la premsa. M’ha sorprès molt, desagradablement, la poca perspectiva i equanimitat en jutjar els discursos dels partits que donen suport al PP.

Arrimadas va fer un discurs com els que sempre fa, sense cap referència al 155 que era el que tocava. Cap idea nova. Cap cosa destacable. L’acusació al president Puigdemont imputant-li la manca de voluntat de diàleg, fent un relat absolutament manipulat, però sobretot, intranscendent.

Iceta, un to amable i unes acusacions dures i manipulades. Ben construït, amb idees, però que no resisteixen una anàlisi profunda.

Garcia Albiol, un discurs repetitiu, que semblava que no tenia res més a dir que rucades. Mal embastat i mal pronunciat. Era “el discurs per a l’acadèmia” pronunciat per una mona no evolucionada.

En canvi, quina diferència amb els discursos de Dante Fachin, de Albert Botran, de Salleras i de Corominas. Donava gust sentir-los. Deien coses emocionants, deien coses que t’arribaven a l’ànima, que les podies compartir, que pretenien apuntar a les millors coses dels humans i a determinades denúncies —incontrovertibles— al govern que ens vol portar a una involució, a una destrucció de l’autonomia, una destrucció de la democràcia.

Em pregunto, com pot ser que ho vegi només jo d’aquesta manera? Estem en un punt de retornar als temps foscos del franquisme i només somriuen la Soraya i els portaveus del PP.

Estan tots ells assenyalats per la justícia com a responsables d’una xarxa per a delinquir i es posa absolutament en entredit per la ciutadania la independència de la justícia o d’una part de la justícia. Però a ells no el ha d’afectar. Per què?

On és Zola?

Ahir es va posar negre sobre blanc el que tots ja sabíem. La fiscal de la Gürtel va afirmar que el PP és una organització delictiva, i que els Arenas, Acebes i Alvarez Cascos —no li devien autoritzar a afegir-hi el nom de Rajoy— eren testimonis no fiables —és a dir, van mentir—.

Aquest govern del PP, corrupte i malvat, s’atreveix a parlar de democràcia. En el seu programa només hi ha la unitat de la seva pàtria; els drets humans no hi tenen cabuda.

Mentre, les estructures sota dependència de Soraya i Català han creat proves per empresonar dos homes de indubtable honestedat, que no han comés cap delicte. I un membre de Ciudadanos se li ha escapat que Trapero estava a la presó. Ja ho han pactat amb el PP?

La premsa espanyola es dedica a aclamar les consignes del PP i a escampar la divisió i l’odi. Les empreses on els gestors manen, han donat suport a l’statu quo, sense cap vergonya.

A Zola ni se’l veu ni se’l espera. 

Rajoy opta per la via Chavista

Avui Rajoy i els seus còmplices han donat els primers passos per entrar, per la porta del darrere, en les institucions catalanes. Deia: expropiese! I la seva fidel secretària, la Soraya, en prenia nota i donava les ordres per a fer-ho.

La Soraya li apuntava: Mariano, y la prensa y la televisión pública? También. I Mariano, continuava: expropiese! La prensa y la televisión debe ser neutral (surrealista!).

Quan ha acabat li ha dit a la Soraya: “ahora tu les explicaràs el briefing”, que ja te collons que un monolingüe utilitzi paraules que ni deu saber què volen dir.

Rajoy ha convençut els seus aliats i fins i tot s’ha permès fer el paper de moderat. Ens ha explicat als ciutadans les motivacions del 155, un reguitzell de mentides com no havia sentit mai —miente más que habla—. M’adono del fàcil que és de manipular els fets i de donar versions ben diferents i malèvoles.

Un dels seus còmplices —Pedro Sánchez— a fet una frase que passarà a la història: “el secesionismo és el brexit de Cataluña”. El brexit és lleig, però quan el dilema és, estar en mans de Rajoy i els seus sequaços o respirar més llibertat, l’opció és clara.

D’Iceta, més val no parlar-ne. Deu estar ballant algun dels balls esbojarrats que darrerament tant li agraden. El que em sorprèn és que davant l’empresonament sense causa de els dos Jordis, un dirigent polític, una persona humana, pugui alegrar-se’n.

Que això ho faci en Rivera, és normal. Aquest noi ha begut d’altres fonts de democràcia que no són les nostres. Abans pensava que havia de madurar, ara veig que ha madurat massa, està podrit.

I la jutgesa Lamela, pot dormir després d’haver tancat a la presó a dos ciutadans que sap perfectament que no han comés cap delicte? I el govern de Rajoy, amb la brigada Aranzadi i el ministre de la in-justícia, Català, es pot permetre que una persona passi més de quinze dies en presó provisional per salvar uns riscos, moltes vegades inventats pel propi jutge (cas del jutge Pascual Estevill i altres). Es pot fer sofrir a persones que no han comés cap delicte, només perquè donen suport a una idea: l’independentisme? Es pot investigar els mossos i entrar en els seus quarters per no trobar res i en canvi no es permet que s’investigui l’actuació de la guàrdia civil, la policia i el ministeri de l’Interior que ja hem vist com les gasta i quin concepte té de neutralitat i d’ètica?

Els catalans estem en estat de xoc. Uns creuen que el sobiranisme ha donat uns passos complicats, els altres creiem que Rajoy ha donat un veritable cop d’estat. Rajoy i els seus còmplices, a més de possibles delinqüents, són uns miserables.