dimarts, 18 d’octubre del 2016

El PSOE i nosaltres (els catalans)



Els que ens mirem com actua aquest partit ens hem quedat esmaperduts. Els mateixos individus (em repugna qualificar-los de barons i em sorprèn que ells s’hi sentit tan còmodes) que han ensorrat el partit en una operació indigna i deslleial, ara demanin coherència i, sobretot, obediència dels seus diputats a les seves decisions.
No van tenir cap problema en soscavar l’autoritat del líder que havia elegit la militància, només faltaria! Qui són la militància, si són menors d’edat i curts de gambals? Són ells, els que tenen responsabilitat i poltrona, els que han de decidir per compte de tots si volen conservar els seus privilegis.
L’anterior secretari general —Pedro Sánchez—, poques consideracions ens mereixen als catalans. Va tenir la indignitat de signar un acord amb el partit més descerebrat —C’s— que hem tingut mai  en aquesta cosa que anomenem Espanya. I naturalment, un dels pactes inclosos entre els 150 punts, era el que hi havia una línia roja pel que fa al dret a decidir i al referèndum. La unitat de la pàtria es sagrada, i el seu patriotisme (del C’s), que s’ha vist que no és res més que interessos personals, és de merda d’oca.
Ara el PSOE ha anomenat una gestora i el seu president reclama, primer de forma contundent, i després ja gairebé suplica, l’obediència al que resolgui el proper Congrés. Però això en boca d’aquells que no van tenir cap problema en desobeir l’autoritat del seu secretari general i que tampoc n’han tingut cap per promoure al president Rajoy com a president per quatre anys més, el president del partit més corrupte de tota la història d’Espanya, sona a fotre’s dels seus votants, i de pas de tots els ciutadans del país.
Tots aquests que promouen l’abstenció en base a que d’altra manera el PSOE hi sortiria perdent (potser volen dir perdent les poltrones dels seus dirigents), haurien de fer un esforç per entendfre què vol dir dignitat. Però això de la dignitat, pel PSOE, és un valor que no cotitza.
De tot això em poden dir que ho dic des de fora, perquè és gairebé impossible que un home com jo que ha variat el vot moltes vegades, torni a votar a un partit com el seu o el d’un partit federat al seu, que ve a ser el mateix.
Si fos un votant del seu partit els diria que prefereixo la dignitat d’un vot negatiu a un partit nefast com el PP, amb l’alternativa d’unes terceres eleccions. Si els líders del PSOE —segurament cap dels actuals— no són capaços de convèncer als seus votants d’aquesta idea, val més que pleguin, hauran mostrat de forma més que suficient la seva absoluta inutilitat.
I finalment, una perla repetida per tots els energúmens d’aquest país que es diu Espanya. Catalunya és l’origen dels problemes actuals. Es necessita ser cretí per dir aquestes coses. Es necessita ser malvat per voler només veure a un poble sota les seves urpes. Es necessita ser estúpid per no saber analitzar què està passant.
Aquest país, com diu el mentider, presumpte corrupte i delinqüent, Aznar, necessita una mica d’intel·ligència i regeneració, no es pot suportar ni un dia més el sistema que aquest home petit i amb cara de mala llet va implantar en el seu dia. Es necessari interrompre la impunitat dels delinqüents i que les Institucions de l’Estat (fiscalia, constitucional, etc.) deixin de ser els executors de les maldats del govern central.

dimarts, 4 d’octubre del 2016

Un(s) judici(s) que pot(den) fer història




Avui han entrat al jutjat un centenar de persones (o no?), totes elles imputades almenys per un delicte i algunes per més d’una dotzena.
En el cas de les targetes Black resulta simptomàtic d’una època en que el bandolerisme campava pel país i uns il·lustres ciutadans feien el que els venia de gust amb els diners dels altres.
Ja tenim declaracions dels màxims responsables, encara que tots ells miren per damunt de l’espatlla als ciutadans que els increpen perquè els han robat els seus diners). És el primer cas que conec en que el president d'una companyia es declara absolutament ignorant i irresponsable del que passa a la societat que presideixen. 

Diuen que tot és legal, però no ho justifiquen. Perquè:
Si els diners formen part de les seves retribucions:
     Ho han declarat a hisenda?
     Com està comptabilitzat, com a despeses de personal?
     Està aprovat pel Consell d’administració de forma explícita?
La resposta és obvia i crec que el judici no hauria de durar més de cinc minuts. El fet que els dos màxims responsables d’aquest robatori —Blesa i Rato— fossin en el seu dia inspectors d’hisenda, només demostra una cosa: que la corrupció ve de lluny, perquè, com pot ser que uns ciutadans tan ignorants arribessin a ocupar llocs de tanta responsabilitat i rellevància?
En el cas de Rato queda clar: la seva veu de doblador de les sèries de Sautier Casaseca el feien mereixedor d’un crèdit que no li corresponia. Tot era engany, uns homes tan rucs només hi podien haver arribat per "capitalisme d’amiguets".
Va, no perdem el temps. Cap a la garjola i que no se’n parli més.
Ah! I que tornin els diners (ara els de les Black i després tots els altres que han robat o estafat, que ve a ser el mateix).

diumenge, 2 d’octubre del 2016

A l'atenció de la senyora Arrimadas




El divendres  dia 30, vaig tenir l’oportunitat d’assistir al primer concert de temporada de l’OBC a l’Auditori.
El director, Kazushi Ono, va adreçar-se al públic en un petit discurs en català. Poques paraules, ben dites, en favor de la música i de Barcelona.
La sala estava plena com poques vegades. Vaig sentir persones parlant suposo en japonès, moltes en anglès, en castellà cap, però segur que n’hi havien.
Crec que vostès (C’s) són els defensors de la llengua castellana motiu pel qual haurien de fer alguna cosa per evitar que això es repeteixi. Li suggereixo que vagin al Tribunal Constitucional i presentin una denúncia. Si en té dubtes ho pot consultar al Sr. Rivera que ben segur li dirà que endavant. I per favor, facin-ho abans de desaparèixer com a partit que tal com van les coses els queda poc temps.
Si ho poden investigar segur que a aquest director l’hauran obligat a fer aquest petit discurs en català, amb tortures o bé amb compra de voluntat.
Ho deixo a les seves mans. Ah! I del concert, magnífic! 


divendres, 30 de setembre del 2016

Ho heu aconseguit!



Estimats sàtrapes del PSOE, ho heu aconseguit, heu enfonsat el vostre partit
No s’havia vist mai una maniobra tant vergonyant, barroera i cínica. L’escissió del PSOE és el resultat de la permanència d’uns “barons” (nom indigne com s'auto-qualifiquen la vella guàrdia del PSOE) a la primera fila, sense que ningú els hagi convidat, amb la intenció d'enfonsar el partit.
Per descomptat que els punyals ja fa temps que volen per Ferraz i la guarida del PSOE andalús és un cau d’intrigues, d’enveges i corrupcions.
La senyora Susana Díaz ha estat la instigadora principal i podria ser que ni tan sols hagi observat les normes dels seus propis estatuts per "assassinar" a Pedro Sánchez. D’ella recordem la indignitat de quan va ser investida presidenta el primer que va fer va ser parlar dels catalans, naturalment amb desqualificacions. Evidentment es va oblidar que venia d’una carambola des l’ERE.
Per la seva banda la presidenta del PSOE assenyala que l’autoritat (!) li correspon a ella (és una andalusa amiga de Susana, que a casa seva la coneixen només a les hores de menjar).
També aquell home que després de la seva jubilació daurada va canviar de parella perquè li ensenyessin com s’obrien comptes a Panamà, i que es va dedicar a fer diners, especialment a Sud-Amèrica de la mà dels dictadors sud-americans. Que en el seu currículum hi té haver sigut president dels Gal, haver estès la corrupció a les institucions i haver protagonitzat les primeres privatitzacions descontrolades. Que va haver de plegar, no perquè aquell home petitó amb bigoti li ho digués, no! Va haver de plegar perquè ja s’esfondrava el  sistema que va establir.
I perquè ressusciten els zombis dels Guerra, Corcuera, Borrell, Bono, Rodríguez Ibarra i tants altres? Us ho diré: perquè no tenen vergonya ni memòria ni decència.
Ara contemplo la televisió i els periòdics i veig la presidenta d’Andalusia rient; la presidenta del PSOE dimitit, rient; els dimitits de la junta executiva que hauran de dur la carga de la vergonya d’haver enfonsat el partit, rient... De què riuen tota aquesta gent?
És evident que a mi se me’n fot del que facin. Fa temps que vaig decidir que tenia altres alternatives que m’interessaven molt més que no pas la socialista de dretes, conciliadora amb la desigualtat i les portes giratòries, la que parla de la Pàtria, “d’Ejpaña” i de tantes coses brutes, com la de les línies vermelles amb la llibertat, però en canvi, no amb la corrupció.
Ara només m’interessa fer tot el que pugui perquè Catalunya pugui ser independent. Els nostres germans (que no cosins) de l’altra banda de l’Ebre els ajudarem si podem o si es deixen. I si no volen serà la seva decisió.