Han detingut uns ciutadans

(carta publicada a l'Avui el dia 12.4.2018)

A rel de la notícia trista, dramàtica i demostrativa de l’estat de repressió actual, de la detenció dels CDR i l’acusació de sedició, rebel·lió i terrorisme, només se’m acut recordar l’únic cas de sedició, terrorisme i rebel·lió per enderrocar la democràcia, ha sigut el cas de les clavegueres de l’estat, del ministre d’interior Jorge Fernández i el seu staff. I ja que es parla del tall de carreteres, cal recordar, també en mans del mateix ministre ja esmentat, dels talls malèvols i terroristes i sediciosos a l’aeroport de Barcelona, en el que es van produir immenses pèrdues econòmiques i d’hores i dies, degut a la voluntat de col·lapsar l’aeroport.

No recordo que l’activisme actual del Suprem, l’Audiència i la Fiscalia hagi fet el més petit pas per defensar una justícia igual per a tothom.

“El Sr. Torrent no puede investir a Puigdemont”

Ni al Sr. Sánchez ni al Sr. Turull, ni a... Sento la desagradable veu de Soraya dient aquestes frases pròpies de l’amo de les nostres vides, sento el repetitiu discurs d’Arrimadas ple de bilis.

D’on ha tret el govern de l’Estat que pot canviar el vot de tot un poble per imposar un president? L’argumentació és que els candidats no estan “nets”. I ho diu el partit més brut de tot Europa!

Els jutges, enlloc de jutjar segons les lleis aprovades pel Parlament inventen delictes,. Saben que les imputacions que ha fet Llarena no resisteixen una anàlisi seriosa. La justícia ha fet una cosa menyspreable i maligna, convertir les víctimes en culpables. Entremig hi ha l’Estat que ho potineja.

Els nostres conciutadans de l’altra banda de l’Ebre -i uns quants d’aquesta-, compren aquest relat. No hi ha cap voluntat de que imperi la justícia ni hi ha compassió per les víctimes d’aquesta actuació violenta de la justícia i de l’Estat.

No vull continuar convivint amb unes persones i partits polítics que aproven aquestes actuacions violentes i m’agradaria deixar de ser súbdit d’aquest Estat que ja fa temps que ha deixat de ser de dret.

Llarena, jutge o polític?

El jutge Llarena, amb l’aprovació del president del Suprem i del Poder Judicial, ha decidit fer política sense deixar la seva funció de jutge.

A banda de la incongruència que suposa aquesta actitud, els ciutadans, d’acord amb la Constitució, li exigim que triï una cosa o l’altra, però de cap manera pot fer les dues funcions.

Llarena no s’equivoca, ho fa a consciència, i això rep el nom de prevaricació, que és un delicte.

La justícia si no es compartida pels ciutadans, no és justícia, però en aquest cas, a més segons els millors juristes del país, coincideixen que Llarena està fora del que s’espera d’un jutge, està fora de la llei.

No acuso de conxorxa de la justícia i l’executiu, no. Es tracta d’una cosa fins i tot més greu: la ideologia del jutge no és compatible amb l’exercici de la justícia.