dimecres, 4 d’octubre del 2017

Entre l'aturada i la vaga





Allò, Allò...
Els catalans, majoritàriament, n’estem fins al gorro i ens hem volgut manifestar per protestar contra la violència policial i contra els que els han donat les ordres.
Una manifestació que ha parat el país i ha reunit els ciutadans en les diferents places dels pobles, davant l’ajuntament o en algun altre lloc emblemàtic.
Ens hem reunit milions de persones i, com sempre, pacíficament.
Mentre nosaltres fèiem aquest acte per reclamar una espurna d’intel·ligència i un acte de contrició a les institucions de l’Estat, hem hagut de suportar novament la supèrbia i mala llet de la vice-presidenta, responsable segona de tot el que ha passat —el responsable primer és Rajoy— mentint i insultant als catalans, i el ministre de l’interior fent el mateix i intentant inculpar al president Puigdemont i als votants!
El que hem vist aquests dies recorda la sèrie de la BBC on la resistència francesa feia anat de bòlid als nazis que ocupaven França. Una sèrie d’episodis entre còmics i ridículs, tal com ha passat en l’estratègia del govern del PP per que no es fes el referèndum i l’estratègia del govern i de les institucions catalanes per poder fer-lo. Aquests fets han posat a la Soraya i tots els espanyolistes en situació de ràbia in-continguda i, si no fos perquè es un tema tan seriós, ens petaríem de riure pel ridícul que han fet tots els que conduïen la “intel·ligència” de Soraya.
Pepa Gotera i Otilio
La senyora vice-presidenta, en el seu paper de Pepa Gotera, és la que ha dissenyat l’estratègia policíaca per Catalunya, per impedir la votació en el Referèndum, aquell que mai s’havia de celebrar. El senyor Zoido, en el seu paper de “Gotilio, chapuzas a domicilio”, fidel col·laborador de la vice-presidenta, repeteix com un lloro tot el que li diu la vice-presidenta.
Els dos coincideixen en que els ferits pel brutal atac de la policia i la guàrdia civil va ocasionar “poques víctimes” —només 900— i en canvi, si hi va haver una agressió dels ciutadans a aquests cossos, perquè hi van haver 400 lesionats. L’autèntica veritat és que els lesionats de la policia i guàrdia civil, si fos cert, que no n’hi ha cap prova, va ser a causa de contractures. Pegaven tan fort als ciutadans indefensos amb les seves porres, els disparaven pilotes de goma i els donaven puntades de peu amb tanta ràbia que es van lesionar.
La fiscalia podrida
La Generalitat, com no podia ser d’altra manera, va posar una querella contra la policia i la guàrdia civil, però resulta que la fiscalia ja li sembla bé tot el que ha fet la policia. En canvi, sense denúncia, s’ha posat a investigar si els ciutadans “han assetjat a aquests cossos”.
La fiscalia ha de patir alguna malaltia mental, perquè aquesta actitud tan imbècil i potinera no té altra explicació que sigui conseqüència d’alguna malaltia mental, ocasionada ves a saber si per prendre alguna substància energètica.
La fiscalia ha perdut el darrer reducte de credibilitat i el seu poc prestigi se’n ha anat pel forat de l’aigüera. Cal remodelar-la tota, de dalt a baix i treure els vestigis que els ha deixat la dictadura. No crec que una estada en un sanatori els pugui rehabilitar, més aviat hauria de ser una estada en algun lloc on no poguessin fer mal.
Des de la caverna mediàtica, per justificar-ho, diuen: són fiscals i jutges catalans. Tenen raó, són jutges i fiscals que treballen a Catalunya, però tenen alguna cosa a veure amb ser catalans? El fiscal que ha desestimat fer una investigació sobre la brutalitat de la policia, ha vist els vídeos que s’han publicat? Ha llegit l’informe que han fet els observadors estrangers del Referèndum? Ho només escolta la Cope i llegeix El País? Li sembla que la seva opinió és adequada quan tota la premsa estrangera i tot Europa està escandalitzada i l’ONU està demanant una investigació? Pobre fiscalia...
 El ciutadà Borbó fa un discurs
I finalment ens volien fer sentir el discurs d’aquest noi, en Felipe, un discurs tan curt com maldestre, cínic i estúpid. Aquest noi no es guanya el sou que cobra.
No l’he sentit en directe, perquè havia de fer la cassolada. Tan prompte ha aparegut en pantalla, hem apagat el televisor, i quan al cap d’un quart d’hora hem tornat a engegar, encara hem hagut de sentir les bestieses que ha dit.
Aquest noi, conegut com “el preparado” ha fet un discurs llastimós, un discurs de part, un discurs del PP. No ha sigut neutral i encara ha fet una cosa més bèstia: ens ha volgut donar lliçons de democràcia. El resum de les seves paraules és: “a por ellos”. A veure, aquest noi a qui ningú ha votat, que el seu càrrec li ve directament del franquisme, que ha sigut entronitzat pel franquisme més pur. Té alguna superioritat moral per alliçonar-nos? És ben clar que la monarquia no té cap credibilitat ni es mereix cap respecte. És un noi que s’ha dedicat a vendre armes als pitjors dictadures del planeta i no sabem si ha fet com el seu pare de rebre regals per aquesta actuació. No es recorda de que no va voler rebre a la presidenta del Parlament català? Aquesta és la neutralitat de Felipe?
I quant a les seves paraules cal dir que dóna el vist i plau a la violència policíaca. Que els 900 ciutadans ferits per aquesta agressió brutal de la policia no li fan ni fred ni calor. Ell des de la Zarzuela no li fa mal cap part del cos.
Audiència Nacional
Ens despertem amb la notícia que l’Audiència Nacional ha cridat a declarar per un delicte de “sedició” al Major Trapero, a Jordi Sánchez i a Jordi Cuixart.
La justícia ha deixat de ser justícia, és la justícia del PP. Ens podrien explicar qui els ha donat aquestes instruccions de fer declarar a aquests ciutadans a l’Audiència?
Montoro, el que es preocupa dels diner de tots
Aquest home, responsable de l’amnistia fiscal que casualment ha beneficial a els membres del PP i a tots els bandarres d’aquest país, i no estem segurs que dels negocis creuats entre el seu antic despatx i el pressupost de l’estat, no se’n hagi beneficiat.
Qui és ell per decidir si els funcionaris ha de deixar de cobrar un dia per haver fet una aturada de protesta per la brutal actuació de l’estat? I tot, mentre Zoido decideix malbaratar diners públics enviant deu mil policies a Catalunya per reprimir els ciutadans que volien fer un “delicte”, votar.


dimarts, 3 d’octubre del 2017

Hem guanyat el Referèndum... i ara què?



Tothom està d’acord en que l’única solució al problema català o al problema espanyol, és que els catalans votin en un referèndum. Aquest ha estat el plantejament del dia 1-O.
Les votacions es va dur a terme en mig d’unes dificultats extremes que el govern de Rajoy va posar a que es pogués realitzar amb tots els ets i uts. Rajoy va utilitzar la justícia, va utilitzar la policia i la guàrdia civil i va utilitzar a tota la premsa amiga, que en la capital del regne és majoritària i va utilitzar l’amenaça com a darrera forma rastrera per convèncer a la gent que no anés a votar.
Ell i els seus sequaços s’han atipat de dir que el referèndum no es celebraria, perquè era il·legal. La paraula il·legal l’hem sentit des del primer dia sabent que no és certa. Com a molt podrien dir que és al·legal, però forcen les paraules, forcen les lleis, forcen les institucions i finalment menteixen.
El balanç del dia 1-O ha sigut: mes de dos milions de persones vam acudir a les urnes i la resposta més votada va ser que els catalans volíem un altra forma de govern, volíem un estat propi i no estàvem gens còmodes amb un estat en contra.
El que ha quedat és realment difícil de gestionar, més, quan a l’altra banda de la taula i tens uns energúmens dels que no et pots refiar i que no donen cap argument per convèncer-nos de que ens quedem a Espanya.
Queda molt camí a fer. No hem guanyat encara la independència, però com diu el president Puigdemont, ens hem guanyat el dret a fer-nos respectar i a fer-nos escoltar, i, sobretot havíem de fer tot això per DIGNITAT.
Ara vindran les discussions de la suposada oposició a Rajoy (PSOE i C’s), sobre els drets dels que no han anat a votar, dels que tant els fa blanc com negre. Doncs, han perdut l’oportunitat de dir NO, però no ho han fet. La majoria silenciosa en política no existeix. És la fal·làcia dels que no han volgut votar.
Ens queda per veure què farà ara l’estat, quina putada ens farà avui, i quina demà o passat demà. La suspensió de l’autonomia té uns tràmits que segurament el govern de Rajoy, defensor de la llei, no complirà. Canviarà el panorama amb la suspensió de l’autonomia? Ben poc, perquè, per la porta del darrere, ja l’han suspès.
Hem estat fent el joc de el gat i la rata, o millor de Tom i Jerry. Amb les urnes, amb els col·legis, amb les aplicacions informàtiques, i la policia de l’estat i la guàrdia civil han fet el ridícul, o millor els han fet fer el ridícul, per una banda, i per l’altra han vessat tota la seva ràbia i impotència amb uns atacs violents delictius i indiscriminats a la població, atacs que fan por, ràbia i impotència. Només s’explica per la possibilitat de que els agents d’ocupació anessin drogats, perquè una persona conscient no es comporta de la manera que ho han fet ells.
Rajoy, Soraya, Zoido, fan com si sentissin ploure. Ara diuen que hi ha 400 agents ferits, perquè la població els ha agredit. Si els agents estan ferits és perquè en la seva bogeria la ingesta d’elements químics els ha fet perdre el seny i la facultat de raonar com a persones. Per què el govern ens diu aquestes mentides? Per què són tan covards que ni tan sols donen la cara?
S’ha d’encetar una investigació, que sembla que ara ha demanat l’ONU, tota vegada que l’Europa somiada no existeix. Europa només entén d’interessos, no d’ètica, no de drets humans. I d’aquesta investigació alguns agents hauran de seure davant del jutge, però sobretot, ho hauran de fer els instigadors: Tot el govern de Rajoy i els mitjans de comunicació que han encès aquest odi.
No m’ha quedat un sentiment d’haver guanyat el referèndum, sinó em queda l’amargor d’haver de suportar uns homes i dones violents al front de l’estat espanyol. D’haver d’assumir un risc tan important per votar. De tenir una justícia de part. No hi ha equidistància, no hi ha dos culpables, n’hi ha un de sol: el govern espanyol.