Felipe González surt del cau

Una vegada més hem de llegir els “bons consells” de Felipe González que, en la seva “modèstia” ens els ofereix gratis (carta publicada a El País el dia 31.8.2017, ara ja un diari de la caverna, en la que ens renya una i altra vegada). Ens parla als catalans, que es veu que tenim la culpa de tot el que està succeint en l’àmbit polític i, a més, no volem conformar-nos a ser ciutadans de segona. S’oblida però, del paperàs que va fer quan la independència de Lituània. A través de Vilaweb ens assabentem que juntament amb Jacques Delors recolzava que els lituans es deixessin d’independència i de posar problemes a Gorbatxov. Llavors i ara, González repeteix que la independència és impossible i que mai entraran (entrarem) a la Unió Europea. Llavors i ara ho deia perquè creu fermament amb les grans nacions, com era la URSS i la Espanya imperial. I tot això ens ho diu des de la seva catadura moral de creador d’un grup terroriste i d’estendre la corrupció a nivell de tot l’estat.

Ens parla de diàleg i de pactes. Es veu que aquest senyor no acaba de situar-se en el mapa i, darrerament està sofrint al·lucinacions. Sap el Sr. González qui és que no vol pactar? Sap las mil i una putades que hem de sofrir els catalans en mans d’unes elits castellanes o andaluses?

No vull donar gaire importància a aquest home i ho vull despatxar ràpid, cosa difícil. Només algunes qüestions que tracta en la seva pesada carta.

“me dirijo a los ciudadanos de Cataluña para que no se dejen arrastrar a una aventura ilegal e irresponsable que pone en peligro la convivencia entre los catalanes y entre estos y los demás espanyoles”

Ens diu de forma indulgent i pel nostre bé que no emprenguem aventures que posaran en perill la convivència entre els catalans. Aquest home ha estat alguna vegada a Catalunya? Sap qui trenca la convivència dels catalans i dels espanyols? Li ho diré jo: el PP i el PSOE, amb la seva catalanofòbia i discriminacions constants.

"se empiezan a sentir voces de rechazo a los que no tienen el "pedigrí" catalan

Caram! Ara ens tracta de racistes, als catalans, un poble on hem assimilat més immigrants de tota procedència geogràfica.

"Siempre he sentido gratitud por vuestro apoyo permanente y mayoritario para la tarea de gobierno"

Està bé ser agraït, però no de paraula, sinó de obra. Si fos sincer, a què venen tots els insults que adreça als catalans en la seva carta-prèdica?

“En realidad tratan de llevaros, ciudadanos de Cataluña, a la verdadera “vía muerta” de la que habla Mas, en un extraño “acto fallido”

Parla constantment de l'ex-president Mas, menspreant el president Puigdemont. Se li ha oarat el rellotge? Té algun problema amb l'alzhaimer?

“Es lo más parecido a la aventura alemana o italiana de los años treinta del siglo pasado”

Té aquest home el cervell esmussat pel whisky i altres al·lucinògens presos en els seus anys de disbauxa? És intolerable que compari els catalans i els seu projecte amb el nazisme i el feixisme. Ha perdut ja completament el seny? Quin imbècil!

“No conseguirán, rompiendo la legalidad”

Es veu que el Sr. González, que parla repetidament de legalitat, no recorda el cas dels Gal, ni de la corrupció de quan ell era president?

“Desconectarían de la dimensión iberoamericana (que tanto valor y trascendencia tiene para todos)”

Una nota referida a Sudamèrica, on ell ha fet bons negocis, molts d’ells inconfessables. Li surt la bèstia de l’interior.

“reformas pactadas que garanticen los hechos diferenciales sin romper ni la igualdad básica de la ciudadanía ni la soberanía de todos para decidir nuestro futuro común”

Reformes pactades? Amb qui?; Garanticen hechos diferenciales? A què es refereix: a que els catalans hem de pagar més impostos, hem de pagar les autopistes, hem de suportar una menor inversió en infraestructures? Sin romper la igualdad? En tots els anys de la crisis les classes més humils i mitjanes han pagat el cost de la crisis, mentre que el 5% més ric del país, de la que ell misteriosament en forma part, ha incrementat la seva fortuna d’una forma desaforada.

I, finalment, perquè ni una paraula sobre la corrupció, tant de la seva època com de l’actual? Ni de la reforma de la justícia, ni de les portes giratòries. Ni dels drets dels ciutadans.

Sr. González, vagi-se’n a cagar!

La senyora Soraya i la Stasi

No hi ha cap dubte que la vice-presidenta actua com a general en cap dels serveis secrets d’informació i intel·ligència al front del qual està el comissari tristament cèlebre José Luis Olivera.

Tampoc hi ha cap dubte que Jorge Moragas també fa tot el que pot per remenar les clavegueres de l’estat.

Ahir vam poder sentir les declaracions de la vice-presidenta del govern espanyol en relació a la sessió del Parlament català. La veritat és que va començar bé: “no he pasado más vergüenza democràtica en toda mi vida política”. Davant aquesta frase vaig pensar; ara demanarà perdó per haver arribat on hem arribat per culpa de la seva manca d’intel·ligència i excés de mala llet, però no. Resulta que ni tan solament se li ha passat pel cap demanar perdó. És una soca incombustible, d’idees fixes i d’un sentit democràtic que no aprovaria el nivell p3. I a partir d’aquí va començar a insultar i a distorsionar els fets, naturalment sense cap tipus de comparació amb les moltes bestieses i actes delictius que fa i ha fet el seu partit.

També m’agradaria comptar les vegades que en el seu curt parlament, ple de mala bava, va dir la paraula democràcia, cosa ben curiosa en un partit que no sap i no practica aquesta forma de convivència. Tampoc va amagar la seva ràbia i misèria personal, al alegrar-se de poder amenaçar de forma constant als catalans amb la intenció de fer mal, i a més, alegrant-se de les sentències del “seu” Tribunal Constitucional i del “seu” Tribunal de comptes. S’ha de ser mala persona.

Però no em vull centrar en el contingut del seu parlament, tots l’hem pogut sentir i ens el reprodueixen a tots els mitjans. El que vull explicar és l’estranya sensació que em va envair quan estava sentint el seu discurs, el llenguatge utilitzat, les mentides, la mala llet, i em va venir a la memòria la també tristament famosa policia secreta STASI de l’Alemanya Oriental. Em recordava el seguiment que feien als ciutadans per controlar-los, espiar-los i castigar-los si fos el cas. Ho explica molt bé una pel·lícula de Florian Henkel: “La vida dels altres”. Li recomanaria a la Soraya que la veies i reflexionés una  mica, per veure on queda la seva vergonya democràtica.

Rajoy travessa totes les línies vermelles

Ahir vam saber que el Tribunal de Comptes va ampliar la imputació de responsabilitats a set persones més i els demana una fiança de 5,4 milions d’euros. El fet que cap d’ells estigui imputat pels jutges sembla que no mereix cap consideració pr aquest Tribunal.

L’executiu del govern de Catalunya va convocar immediatament una roda de premsa. Va dir coses molt contundents. Que convocar un Referèndum no és delicte, i que els presidents dels Alts Tribunals s’haurien de llegir les lleis abans de dir bajanades. Bé, no ho ha dit així, però s’entenia. I que la demanda de dipositar una garantia econòmica a Mas, Ortega, Rigau, Homs i ara sembla que a set més, no té ni cap ni peus. Aquest Tribunal de Comptes ha actuat com un òrgan al servei del PP, i la seva sentència els deixarà en ridícul per a tota l’eternitat, si és que alguna vegada no han de retre comptes davant d’un jutge de veritat.

De la roda de premsa m’ha cridat l’atenció d’una pregunta que els han fet en el sentit de què faria el Parlament respecte a la Llei que s’ha d’aprovar. La resposta ha estat contundent. El legislatiu decideix el que cal fer. No com va fer la Soraya dient que “s’havia posat d’acord amb el Tribunal Constitucional”.

Qui són aquests homes i dones del Tribunal de Comptes? Doncs un Tribunal desconegut per la seva actuació. Ara de cop i volta s’ha despertat i, a les ordres del PP, ha decidit que els imputats —cap d’ells per un jutge— es facin càrrec dels 5,4 milions d’euros. Presideix aquest Tribunal una senyora que va ser ministra del PP amb l’ex-president de trista memòria Aznar, una garantia més d’imparcialitat.

Com són afins al PP ho fan tot pel broc gros. Els deu semblar que com els altes càrrecs del PP que han estafat i defraudat milions d’euros, tothom ho té aquests diners l’abast de la mà.

Però deixem-nos de consideracions sobre aquest inútil i prevaricador Tribunal. El que cal dir és que aquests excels Tribunal no s’ha adonat mai que el partit polític del PP està imputat, ell i els seus dirigents, i se’ls acusa d’haver robat ce centenars de milions d’euros. Aquest Tribunal sempre ha donat un informe impol·lut dels comptes del PP, i no s’havia adonat de res. Com explica aquest Tribunal aquest oblit? Són absolutament incompetents o bé són absolutament prevaricadors? De forma paral·lela, demanaran ara als dirigents del PP que tornin els milers de milions que han robat i malbaratat? O és que no tenen vergonya.

Ara, a instàncies de Rajoy, que segons males llengües hi té molts familiars endollats en aquest Tribunal, s’ha afanyat a treure una sentència exigint el pagament d’aquests 5,4 milions amb tota urgència. Ni tan sols s’han llegit prèviament els expedients que han demanat a la Generalitat, però ells ja tenien la sentència feta. Si això no tomba tot el govern de Rajoy serà que no hi ha democràcia a Espanya, que no hi ha dignitat i que l’imperi de la llei, tantes vegades posat a la boca d’aquests corruptes, és una mera especulació.

I seguint amb el que va dir el president Puigdemont a la roda de premsa, si els partits polítics suposadament democràtics accepten això, vol dir que la democràcia està morta i enterrada a Espanya.