L'encontre

Aquest és el títol d’un thriller proper. Trump rebrà a Rajoy el proper dia 26. De  què parlaran aquests dos senyors aquell dia? Què sap Trump del que vol proposar-li Rajoy?

Es preveu un encontre surrealista. Un Trump que segons Paul Auster és un home incapaç de llegir un llibre i que és un maníac psicòpata, i un Rajoy dislèxic mental i amb una incomprensió lectora que no rebria altra qualificació que “ha de progressar”. El diàleg hauria de gravar-se per filmar una nova pel·lícula dels germans Marx. A més, per acabar-ho d’adobar, els dos són monolingües, la qual cosa encara dificulta més el diàleg.

Potser tot plegat són qualificatius molt agosarats per definir aquests dos homes, però reconeixereu que la desconfiança amb les seves capacitats la tenim tots a flor de pell. El viatge de Rajoy ens costarà uns centenars de milers d’euros que pagarem entre tots, no vindrà d’aquí, sobretot si ho comparem amb el malbaratament, probablement delictiu, de recursos per part del govern espanyol.

L’encontre, amb visos de thriller, no passarà a la història. Rajoy només vol una foto, i per obtenir-la suarà tinta i sap que s’exposa a que Trump en faci alguna de les seves, com per exemple que l’agafi de la mà —o algun altre lloc sensible— i que no la deixi, que l’espremi fins a fer-li cantar la gallina. I Rajoy què li demanarà? Doncs només si vol dir algun a frase que recolzi la seva postura enfront de la supressió de la votació a Catalunya. Res més. En tot cas, si la frase de Trump no és prou favorable ja la farà traduir al periodista Enric Hernández que ho afinarà al seu gust.

Ja es coneixen les mesures de Rajoy per aturar l'1-O

 

S’han conegut algunes de les accions que emprendrà Rajoy per aturar el Procés. De pas afirmo que, com diu el director del Periódico, no faré públiques les meves fonts d’informació.

La primera incògnita és com apareixeran les urnes el dia de la votació. Ja podem explicar que el mag Antonio Díaz és l’encarregat de fer-les aparèixer. Per tant, com és una qüestió de màgia, Rajoy no podrà fer-hi res.

Ara bé, el que ha disposat Rajoy és que seran retirades per la Guàrdia Civil que aquell dia vestirà l’uniforme de gala i anirà acompanyat per la banda de cornetes i tambors del propi cos.

Aquí faig un incís: la comparació que fan els principals dirigents del PP d’assimilar el sobiranisme i ETA, en el sentit que és una mateixa cosa amb diferent nom, té una conseqüència: a ETA se li ha exigit el lliurament de les armes, al sobiranisme se li exigeix el lliurament de les urnes.

Així doncs a cada poble i ciutat de Catalunya, el dia 1 d’octubre les urnes seran retirades i dipositades a la plaça major de cada poble. A Barcelona serà a la plaça Catalunya. Allí en formaran una pila com si fos la nit de Sant Joan.

Serà la Soraya l’encarregada de encendre el primer foc, que per alguna cosa és l’encarregada de l’operació diàleg. L’acompanyarà Felipe González, per visualitzar una imatge d’unitat. Per la resta de ciutats i pobles ja hi ha una llista de voluntaris i peticions per cremar les urnes. La llista està encapçalada  per polítics com el dòberman Garcia Albiol, la Camacho que troba a faltar no sortir a la televisió per dir marranades, Alfonso Guerra, Iceta,  Susana Díaz, Adrea Levy, i tots els ministres del PP. També hi ha una llista de hooligans, Marhuenda, Cebrián, Alfonso Rojo, Hernández, i una llarga llista de voluntaris.

En el moment d’encendre la pira de les urnes hi haurà diversos crits patriòtics:
Per la democràcia! (Felipe González), Per Espanya! (Soraya), Pel bé del poble! (Rajoy), Contra els catalans insubmisos! (tots), Pel compliment de la nostra llei! (Iceta), Una sortida de la crisis "a la española"! (Fátima), Yo he venido de oyente! (Guerra), i així anirem a dormir sabent que la sagrada unitat de la Pàtria no està en perill i que la corrupció i les injustícies seguiran campant pel país unificat sense cap problema.

Com queda clar, serà una festa per la democràcia.

Què sabem de l'atemptat del 17 d'agost

Sabem ja algunes coses:

Que els terroristes estan tots, o abatuts (aquella expressió que algun pusil·lànime rebutja), o detinguts, i ara en mans del jutge.

Que en la labor de prevenció del terrorisme el Mossos no tenen accés a la informació de l’Europol, i que tant Rajoy com la Soraya, diuen que s’ho han de pensar si els donen accés, mentre l’estat els dóna la informació que creu convenient.

Que el CITCO (organisme del que no en sabia l’existència) està en mans del comissari José Luís Olivera, el mateix que està implicat fins al coll en l’Operació Catalunya.

Que Olivera (i el CITCO), depèn orgànicament de la vicepresidenta Soraya Sáez, la mateixa que diu que Puigdemont haurà d’explicar moltes coses de la informació que tenien el mossos i no en van fer cas. La mateixa senyora que fa carotes, rialles inoportunes, i amenaça de forma constant com si fos la presidenta del Tribunal Constitucional, amb sancions d’inhabilitació, econòmiques i penals. La mateixa que en algun moment haurà de respondre amb el seu patrimoni, dels diners robats pel seu partit a tots els ciutadans.

Que la senyora que fa de vicepresidenta del govern espanyol ha tingut la barra de dir públicament que ja han acordat amb el Tribunal Constitucional com reaccionaran davant de l'1-O. És a dir, que la divisió de poders se la passen per l'entrecuix.

Que hi va haver una nota, de dubtosa credibilitat, que desprès de ser analitzada per tots els cossos de seguretat de l’estat, va ser desestimada per la seva baixa credibilitat.

Que l’origen de la nota, hores d’ara, encara no s’ha pogut esbrinar qui l’ha rebut, per més que va anar adreçada al CITCO i a altres destinataris, però que en la nota coneguda hi ha espais en blanc referits a destinataris. Ni tampoc se sap qui és l’emissor (l’NCTC, és una agència de notícies i, per tant, no es pot esbrinar qui és l’emissor primer).

Que el director del Periódico, poques hores després de l’atemptat va publicar la “notícia” dient que els mossos havien rebut de la CIA el mes de maig una nota que avisava d’aquesta possibilitat. El que no diu és perquè si ell tenia la informació des de maig, perquè espera de forma miserable a que es produeixi l’atemptat per publicar-la.

Que el director del Periódico, té el dret de no explicar les fonts de la seva informació, però que de les seves explicacions en sorgeixen molts dubtes. Primer, vaig sentir que deia que era una transcripció, desprès va parlar de desencriptació de la nota (!), i com a punt final hi ha que ni això han sabut fer tota vegada que és una nota curta farcida d’errors, que fa presumir la intervenció d’agents “secrets” tipus Mortadelo i Filemón. No podien trobar un traductor que sabés una mica d’anglès?

Que la informació rebuda (per no se sap qui exactament), enviada (per no se sap qui exactament) presumptament per una agència de notícies, conté una informació trivial a la que no es pot donar cap mesura de prevenció, i —sobretot— que no té res a veure amb l’atemptat del 17 d’agost.

Del conjunt de informacions sobre qui tenia informació prèvia a l’atemptat, en queda una conclusió difícil de rebatre: ha sigut les cloaques de l’estat els qui han donat aquesta informació.

Que tot i aquesta informació incontrovertible, la premsa amiga del PP i, sobretot, anticatalanista, està destil·lant fel pels porus, donant informacions tendencioses i manifestament falses. Aquí hi trobem “periodistes” com els de la Sexta, la Cuatro i la Cinco, i altres com Zarzalejos, Tono Calleja, Ruben Arranz, Antonio Casado, escriptors de tabloides, i molts altres que ja no llegeixo ni per error (em refereixo a El País, ABC, La Razón,...), que reprodueixen fil per randa les llengües viperines dels portaveus del govern, bé es diguin Hernando, o Sáez de Santamaria o qualsevol altre.

Que el govern de l’estat —Rajoy, Zoido i cia— no se’ls ha vist el pèl, ni han donat la cara ni pensen donar-la. Total, és un territori al nord-est de la península on campen per on els dóna la gana els independentistes.

Arribarem a saber el final de com han actuat cadascun dels responsables d’evitar aquestes tragèdies? Els temps ho dirà...

Intelligensia

Aquest terme va ser usat durant la Revolució Russa i tenia el sentit del reconeixement d’unes classes dirigents que aconduïen el poble i eren els ciutadans cultes i progressistes. Eren els representants de la majoria silenciosa del país. Aquesta paraula havia entrat en el vocabulari anglès en els anys 1920 procedent del rus, que al seu temps l’havien extret de França i Alemanya.

A l’estat espanyol la intelligensia brilla per la seva absència.

Ahir vam veure el president Rajoy, mentint i dient bajanades en la sessió en la que s’havia d’aclarir el funcionament de la Gürtel, de la que ell n’és el gran timoner. No va ser així, no va fer el que tocava i en tenia l’obligació, de dir el molt que sap sobre el tema.

A la sortida de la sessió vam haver de sentir la vice-presidenta, que sembla que és llegida però que no deu haver assimilat gran cosa, parlant no de la sessió en la que el seu partit era inculpat de la corrupció més gran de la història, no. Aquesta senyora va tenir la cara dura de parlar de Catalunya, amenaçant, rient (de què collons reia aquesta dona?), i mostrant la cara més violenta del seu partit. És tonta aquesta dona? Ens pren per imbècils? El que havia de parlar és de la corrupció del seu partit i demanar disculpes als ciutadans, especialment als catalans.

Montoro va reblar el clau dient que la votació no es durà a terme perquè no hi a cap partida en el pressupost. Està bé això, que ho digui un home del partit més corrupte de tots els temps. Ell que sap que el seu partit ha manejat i maneja grans quantitats de diners de procedència il·legal, manifesta el criteri que el que han fet i fan ells -el PP- no ho fa el govern de Catalunya.

I finalment (per acabar la llista) surt des de Catalunya el diari el Periódico amb informacions falses altra vegada. Però el més curiós del cas, és també la manca d’intelligensia del seu director. On vol anar a parar amb una nota, pretesament de la Cia, on no es dóna cap dada concreta i sembla més aviat un twitter d’algun diputat eixelebrat del PP?

Reaccions a l'atemptat de Barcelona

Ja passades 48 hores del cruel acte de terrorisme, i sense pretendre establir  càtedra, es poden fer algunes reflexions al voltant del fet i de les reaccions dels ciutadans, els mossos d’esquadra, la premsa i els polítics.

Seré breu en quant als ciutadans i els mossos d’esquadra: no ho podien fer millor. Els ciutadans ens hem de sentir orgullosos de ser com som quan a la reacció enfront del terrorisme. S’ha sintetitzar en una frase: “no tenim por”, i també quant a l’atenció que s’ha donat a les víctimes.  Metges, infermeres, taxistes, psicòlegs, etc. han donat el millor de si mateixos. I els mossos d’esquadra mereixen també aquesta qualificació d’excel·lència, que se’ls hauria de fer arribar de manera formal; hi haurà temps. Entre tant hem vist com els ciutadans els aplaudien públicament i els donaven les gràcies.

Quant a la premsa i als polítics hi ha molt a dir. Rajoy va venir a Barcelona per parlar amb la Soraya i amb en Millo. No calia, si només es tractava d’això ho podien haver fet des de Madrid. En tot cas sí ha tingut suficient vergonya per dissimular els seus greus errors quant a l’exclusió dels mossos d’esquadra de determinades informacions policials, que ves a saber si haurien pogut reduir els riscos en que, lamentablement i de forma despietada, han sofert els ciutadans. Rajoy en arribar a Barcelona no va parlar amb la policia catalana que era l’única que tenia coneixement del que estava passant. Va preferir ignorar-la (menyspreen allò que ignoren...us sona?). Com a mínim, Rajoy va venir en so de pau o si més no, de no tirar més llenya al foc, que és la seva especialitat. Demanarà disculpes pel seu comportament? No ho crec, no forma part del seu ADN. No té memòria i no continuo, perquè es tracta de posar pau.

I la premsa? Determinada premsa? Hem hagut d’aguantar la impertinència, ignorància i mala fe, dels de sempre. L’Editorial del País, els articles de Lluís Bassets, les intoxicacions de El Periódico i El Mundo, els articles d’un dogmàtic espanyolista com Jesús Cacho que freguen la delinqüència, l’odi i, sobretot, l’estupidesa. Les crides a la reflexió dels catalans ajuntant el Procés al terrorisme. De què va aquesta gent! Ni en un dia com aquest han sigut capaços de comportar-se? No tenen cap més idea al cap que negar drets democràtics i per aquesta finalitat utilitzen els mètodes més perversos. Posen a disposició d’idees totalitàries els seus mitjans.

Senyors periodistes (que no mereixen aquest adjectiu) han pensat com els tractarà la història quan aquesta es pugui explicar amb tranquil·litat. Hauran sigut els col·laboradors necessaris i venuts, que prediquen en lloc de fer periodisme.

I vull exposar encara un punt que és molt discutit i discutible. Es pot tractar a tots els musulmans com a terroristes? Rebo gran quantitats de WhatsApp amb informacions —no contrastades ni signades— que expliquen les grans avantatges que tenen els musulmans al nostre país. Amb informacions de que “estat islàmic” atempta contra els interessos occidentals exclusivament. No tenen en compte que el 90% dels atemptats van en contra dels musulmans ni que el 80% de les víctimes són també  musulmanes.

No es plantegen una cosa que crec indiscutible: si jo hagués nascut a l’Àfrica, tindria la pell fosca i seria musulmà. Seria pobre, passaria gana i voldria emigrar, tal com van fer els meus avantpassats ara instal·lats a Europa i altres continents, i m’agradaria que em rebessin sense prevencions ni religioses ni racistes.

També recomanaria a tots els que es dediquen a difondre informacions sense contrastar que llegissin alguna cosa del terrorisme, per exemple, a Mary Kaldor, professora de la London School of Economics, i especialista en aquests temes. Veuran com explica aquests temes, i veuran qui els va inventar i la seva finalitat.

Les guerres han estat sempre un divertiment dels reis i dels estats. L’explicació ve, més o menys, perquè les baixes derivades de les guerres havien estat a començaments del segle XX en una relació  entre militars i civils de 8:1. A començaments del segle actual la relació s’ha invertit i és d’1:8. Per aquest motiu, ni reis, ni governs, ni militars tenen gaires problemes en encetar noves guerres.

Però la guerra ha canviat, ara la violència va adreçada als civils. L’objectiu és controlar les poblacions civils desfent-se de tot aquell que tingui una identitat distinta o una opinió distinta.

En el segle XX es comença a difuminar la distinció entre militar i civil. En la primera guerra mundial el bombardeig indiscriminat a civils es va justificar perquè s’havia de minar la moral de l’enemic. En la guerra dels Balcans, Bosnia-Herzegovina, als pobles, les forces regulars bombardejaven primer per generar pànic i es repartia propaganda intimidatòria. Després, entraven les forces paramilitars i terroritzaven els residents no serbis amb assassinats indiscriminats, violacions i saquejos. En les guerres totals actuals l’objectiu és sempre el mateix, sembrar l’odi i la por, és a dir: terrorisme, d’estat o no. Que ningú se senti segur, es tracta de que els atacs siguin indiscriminats.

No estic justificant el terrorisme, ni molt menys, intento descriure’l, per a poder combatre les seves fonts.

Juana Rivas i el Tribunal Constitucional

L’assumpte d’aquesta dona i el tutela dels seus fills és realment complicat. No dubto que els jutges han volgut aplicar la llei en el sentit més estricte, però el que si s’entrelluca és que aquí algú prendrà mal. El Tribunal Constitucional, més conegut com el Tribunal de la Maestranza i dels puros, està en plenes vacances i no volen entrar en mal de caps i menys encara, en haver-se de reunir en època de vacances. Per tant, han resolt que la demanda d’empar presentada per Juana Rivas val més ni tractar-la, perquè ja veuen que sigui el que sigui el petarà als dits.

És la covardia d’aquests alts magistrats, que quan convé es posen a disposició del Govern sense cap mirament, però en assumptes on hi entren dignitat, sentiments, maltractaments, no saben què han de fer. Per tant, han resol continuar les vacances.

Han argumentat que és un tema extemporani, i si anem al diccionari, vol dir:  fora de temps, sense estudi previ, etc. Bona excusa té el malalt.

Podríem trivialitzar aquest actuació, però es tracta de tenir cura d’uns nens, de separar-los de la mare o del pare, que potser no és un maltractador, però que va obligar a signar a la seva dona un document realment vergonyant. Molt equilibrat no deu ser aquest home (el pare, i la mare no tinc opinió, però signar aquell document...). El Tribunal Constitucional no sé si entén de lleis, però el que és segur que en sentiments no aprova.

Una societat execrable

Hem llegit i vist a la premsa amb una repugnància extrema com uns joves apallissaven a un altre fins a la mort a la sortida d’una discoteca.

El cas no és només que hi hagin éssers infrahumans capaços d’aquesta violència i barbaritat, sinó el fet que al voltant de la baralla es va formar una rodona de persones que cap d’elles va considerar convenient intervenir-hi.

En un altre context, se’ns explica que els vaixells que salvaven vides a la mediterrània han sigut prohibits per la UE. Creuen que la seva activitat està lligada ales màfies i al tràfic de persones, però cap d’aquest excelsos ciutadans que han pres aquesta decisió ha pujat en un vaixell de salvament per veure en directe de què va la cosa, ni cap d’ells ha pogut demostrar aquesta acusació.

També els supremacistes blancs europeus (que el nom ja qualifica la cosa) van decidir noliejar un vaixell per obstaculitzar aquestes accions de salvament. El cas és que un dels seus vaixells que es dediquen a aquesta activitat delictiva va quedar a la deriva i ha hagut de ser ajudat per una dels vaixells de les ONG.

El que els repugna a aquests individus és que les persones que fugen de la misèria i de la guerra i intentin salvar la vida i tenir-ne una de millor, tinguin la pell negra i, sobretot, que potser siguin musulmans. Crec que aquests “cristians” hauran de rellegir la Bíblia.

Aquesta és la nostra societat, la dels dirigents de la Comissió Europea (els governs dels països), aquesta és la insolidària Europa de la que possiblement només se salva l’Àngela Merkel.