El TSJC

En les tertúlies l’únic que aconsegueixes és que et pugi la pressió. Fa un parell de dies la tertuliana Eulàlia Vintró, que segurament devia ser una política honesta però de qui no recordo cap de les seves actuacions quan estava en política i que el temps li ha distorsionat la seva visió del món, parlant de la imputació del president Mas, venia a dir que sempre s’ha dit (qui ho ha dit?) que el TSJC ha sigut considerat per tothom (?) com un tribunal modèlic, i ara, resulta que li hem perdut la confiança. Un cas paradoxal.

A banda de passar per alt que aquesta és una visió primària que es queda a la superfície de la qüestió, resulta que aquest Tribunal quan li va convenir va legislar sobre coses que ni tan sols és competent: educació.

Vintró que procedeix d’aquest camp n’hauria de saber alguna cosa. Aquest Tribunal que només fa un 3% de les sentències en català, va legislar que a les escoles un 25% la llengua vehicular hauria de ser el castellà. Això també ho considera modèlic?

15 d'octubre de 2015

L’ambient està caldejat (fa fred, però això és una qüestió climàtica). Avui fa 75 anys que van afusellar al president Companys pel fet de ser president de Catalunya, i també avui han cridat a declarar davant del TSJC al president Mas per ser president de Catalunya.

Una part dels catalans força quantiosa mostra el seu cabreig, no solament per haver cridat a declarar al president de la Generalitat, sinó també pel cinisme del govern central fent recomanacions que s’ha de deixar actuar a la justícia, que no es pot pressionar, fent comparacions odioses i maldestres, volent mantenir el que sempre ha sigut així —manar sobre els catalans—, passant-se la democràcia i la llei per l’entrecuix.

Podria recordar el que han dit els ministres de justícia, d’interior, de foment (una mostra no exhaustiva que es pot ampliar), però no paga la pena. Són persones abduïdes per la idiotesa que no tenen ni tan sols capacitat de raonar.

Es necessita ser cínic per demanar que no es pressioni a la justícia, quan des del Govern Central han actuat per suprimir la divisió de les institucions: tot està sota el poder polític dels eixelebrats que avui manen. Esperem que sigui per pocs dies (no mesos ni anys).

Mentre, els tontaines de C’s segueixen amb el seu discurs d’autòmats: el president Mas es troba més còmode davant del Tribunal per parlar del 9-N que no pas per parlar de la corrupció del seu partit. Està bé el que diu —mecànicament— aquesta  noieta espavilada, però, de veritat pensen que convencen a algú? Anem a veure, el president Mas no ha parlat davant del Parlament dels casos de corrupció del seu partit? No ha parlat dels casos del Palau i del cas Pujol? Estava dormint el dia que en va parlar? Per què el C’s no parla de l’origen del seu partit —contra la llengua catalana i dilució de qualsevol diferència amb la resta d’espanyols, reforma constitucional involucionista—. Cap avantatja pels catalans, diuen traient pit, però si del que parlem no són de les avantatges, sinó de les desavantatges, o és que no s’assabenten de res? On viu aquesta gent?

Rato Figaredo i "les liaisons dangereuses" amb Francisco González

Francisco González president del BBVA per la gràcia del seu amic Rato Figaredo, dia sí i dia també, apareix a la premsa fent declaracions sobre com ha d’actuar el Govern Espanyol i que hem de fer els ciutadans d’aquest país. Està bé que ho faci si així es queda tranquil, però que sàpiga que cada vegada que apareix alguna notícia d’ell donant consells els ciutadans d’aquest país recordem qui és qui ens els dóna aquests consells.

De Rato Figaredo ja sabem que tot és pura obscenitat, avarícia i no sé quantes coses més. I ara ens assabentem que el seu amic de conveniència Francisco González li dóna tots els crèdits que vol sense ni haver-los de tornar (estic parlant de milions d’euros que no és qualsevol cosa). Ja ho pagaran els demés accionistes (i deu pensar: jo també m’hi compto entre aquests accionistes i també ho pagaré), però no es el cas de quan estava a Argentaria, un banc públic amb diners públics. No és malversació de diner públic?

Vaig sentir per la televisió com Ernesto Ekaizer suggeria a Pedro Sánchez que emplacés a Francisco González al Parlament per explicar aquesta apropiació indeguda de diner públic per part de Rato Figaredo, amb el seu consentiment. Pel moment, veig que Pedro Sánchez no ha tingut temps i sembla que tampoc en tindrà en els anys venidors, està molt ocupat lluitant contra la corrupció. De pas li podria també preguntar quins són els criteris de concessió de crèdits (amb els diners del altres clients del banc) que utilitza en aquests casos.

És ben clar que la justícia és diferent pels que tenen i s’han apropiat de diners, que pels demés.

Adif i el robament de coure

Avui apareix la notícia que Adif ha denunciat els robaments a la policia nacional enlloc de fer-ho davant dels mossos. Els mitjans s’han tret de la mànega una explicació. Volen apartar els mossos d’aquest afer. És una nova mostra de menyspreu cap a les Institucions catalanes que no tenen per a res.

Jo penso que aquesta versió no és exactament la correcta. Com pot ser que Adif, l’empresa més xarona de totes les empreses que es fan i desfan hagi fet una cosa així. Veiem el seu currículum:

Retards en la construcció  en totes les línies de l’AVE i desfasament en els pressupostos brutals. Menysteniment i postergació de tot el que la companyia s’ha compromès fer a Catalunya, en especial Rodalies. Manteniment deficient que ocasiona averies constants i que afecta a milers de passatgers (no com l’AVE que afecta només a uns quants centenars). Intervenció pública de la ministra Pastor donant xifra dels robaments de coure a Catalunya i donant xifres d’afectació incorrectes. Intervenció del ministre de Justícia culpant a la Generalitat d’aquests robaments (per manca de vigilància), el mateix ministre que abans de ser-ho, quan estava a Foment, davant el desastre criminal del tren Alvia, va tenir la barra de pressionar a una diputada del seu partit per demanar-li que canviés la versió dels fets que perjudicaven al PP (avui ja sabem que només està condemnat el maquinista. Cap dels irresponsables d’Adif ha estat condemnat per les seves negligències). Estació de Girona, inundacions degudes a una enginyeria de la senyoreta Pepis (per dues vegades). Túnels inaugurats i tapiats. Túnels fets en els que no hi passa cap tren. Corredor del Mediterrani, una vergonya. Tren al port de Barcelona, una altra. I moltes altres coses.

Doncs bé, aquests xicotets de l’Adif han tingut la barra de denunciar els mossos per un robament de coure.

Quina és la versió real? Jo penso que ho han fet perquè pensen que darrera aquest robatori es poden trobar amb Rodrigo Rato, el lladre major del regne, i pensen que si ho fa la seva policia, potser podran controlar els efectes col·laterals.

La Reforma Constitucional

 

L’alternativa a la independència és la Reforma Constitucional. Però què és la Reforma Constitucional?

PP, res de res, els que manen ja estan bé com estan ara. No cal parlar de finançament, ni de cultura ni de respecte als Parlaments autonòmics ni d’independència de les Institucions de l’Estat. Pel PP tot va bé.

PSC-PSOE, un Estat federalista, però ja diuen que serà tan descafeïnat que ni tan sols caldrà fer un Referèndum. Volen un Estat federalista en un Estat on no hi ha federalistes.

Ciutadans, demanen una reforma involutiva on les competències en educació les recupera l’Estat, s’anul·la el règim foral d’Euskadi, i es defineixen les competències de l’Estat que vol dir, es redueix les competències de les autonomies.

Podemos i les seves estranyes aliances, no se sap que preconitzen. Estan massa pendents de les enquestes i cada dia diuen coses noves.

Els unionistes de l’estil Unió, tot i els resultats de les urnes encara creuen que la seva veu té algun partidari i no s’adonen que ningú els compra el seu gènere.  

Davant d’aquest panorama, queda alguna alternativa a la independència?

 

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-video-que-desmunta-ciutadans-ja-te-mes-dun-milio-i-mig-de-visites/