En la mítica terra dels prodigis

Dilluns  18.05.2015  06:00

Un reportatge que mostra vilaweb

'En la mítica terra dels prodigis', aquesta setmana en obert a VilaWeb

Us oferim accés complet al film que denuncia la situació de l'escola al País Valencià

Durant aquesta setmana VilaWeb ofereix accés a la versió íntegra del film 'En la mítica terra dels prodigis... Escola, barracons i galetes', un retrat de les mancances d'infrastructures educatives de moltes escoles públiques valencianes. El documentari ha estat escrit i dirigit per Javier Quintanilla i Frederic Ibáñez. Fins ara s'havia presentat en unes quantes localitats valencianes i se n'havien vist algunes parts. Però aquesta setmana es podrà veure íntegrament a VilaWeb.

L'eix central del film és la Sofia, una xiqueta de deu anys que no entén com el govern valencià ha pogut destinar quantitats ingents de diners a tota mena d'esdeveniments i grans obres i, en canvi, ha descurat la seva escola, que malda per sobreviure entre mòduls prefabricats. La Sofia vol tenir explicacions per a entendre la realitat valenciana i, en definitiva, saber què ha portat la seva escola a aquesta situació. Per això conversa amb personalitats polítiques com ara Ximo Puig, secretari general del PSPV-PSOE i candidat a presidir la Generalitat; Mònica Oltra, portaveu i candidata de Compromís; i Ignacio Blanco, portaveu d'EUPV. La consellera d'Educació de la Generalitat, Maria José Català, es va negar a aparèixer-hi.

L'origen del documentari

Segons que explica un dels realitzadors, Frederic Ibàñez, la idea de fer el film va sorgir a Nàquera, municipi del Camp de Túria. 'Una de les escoles del poble va sobreviure durant anys entre barracons i cap de les reclamacions de millora no van ser escoltades per l'administració', diu. De sorpresa, anys després, una mare de l'escola es va assabentar que la Unió Europea havia destinat una partida a millorar infraestructures escolars al País Valencià, però que mai no s'hi havia fet cap millora. 'Vaig pensar que calia explicar aquesta història', diu Ibáñez. I afegeix: 'Sobretot volem que siga un element de reflexió.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4313108/20150518/mitica-terra-prodigis-setmana-obert-vilaweb.html

El món de la ciència segons Wert

Entendre el món

El diari Ara, avui i demà, ofereix el llibre Entendre el món. El seu director Carles Capdevila publica una sèrie d’entrevistes amb intel·lectuals de primera fila ben interessants (Bauman, Gray, Heller, Touraine, Butler, Sassen, Rifkin, Benhabib, Sennett, Teodorov, Steiner).

Si disposeu de 12 euros i teniu alguna estona per llegir, val la pena. Moltes idees interessants.
Un llibre que s'entén, fàcil de llegir i adequat per rellegir a estones.

El ministre de justícia Rafael Catalá Polo

Aquest ministre passarà a la història per ser un dels més incompetents i mentiders de tota la història de la transició.

A  banda de ser l’autor de la llei mordassa (una llei inconstitucional que fa que tots els ciutadans no siguem iguals davant de la llei i que evita situacions d’incomoditat dels polítics corruptes en les manifestacions ciutadanes), ara s’inventa una nova proposta.

Es tracta que davant de les filtracions interessades de procediments judicials, de la que en són culpables els aparells de l’Estat, ara vol debatre com fer per impedir-ho, i a aquest noi tan espavilat no se li acut cap altra cosa que sancionar els mitjans que ho publiquin.

Segurament el ministre no es deu haver llegit mai la Constitució perquè aquest dret a la informació està recollit en la carta magna, ni tampoc el codi penal, que ja té establertes penes pels que divulguin informació reservada, els òrgans de l’Estat.

¿No s’atreveix el ministre Rafael Catalá Polo a posar a la presó al ministre Fernández Díaz per filtrar mentides, o al ministre Montoro per filtrar informació de forma interessada i parcial?. Doncs si no s’atreveix, i és tan covard que al dia següent ho nega (a més de covard curt de gambals, perquè tot està registrat per les càmeres), que plegui. Si tingués una mica de dignitat ja ho hauria fet, o millor encara, si el president del Govern tingués vergonya, l’hauria ja cessat. A cap país de l’Europa democràtica això s’hauria permès.

Rajoy versus Chiquito

(Carta enviada a l'Avui per a la seva publicació)

Per fi, el senyor Rajoy s’ha tret la careta! Ahir, al president Rajoy el van portar a un hotel de luxe de Madrid per donar una xerrada davant dels polítics del seu propi partit i d’empresaris que no tenen  altra cosa a fer que perdre el temps. Va intentar ser amable i aclarir alguns punts (pocs) del seu ideari. Però per a mi, va ser aclaridor el que per primera vegada li va sortir la seva autèntica personalitat: la de pallasso de circ, d’aquells que donen i reben plantofades i duen la cara enfarinada.

Sempre que veig i sento a Rajoy penso: a qui em recorda aquest home? I no em ve al cap.

M’havia fixat amb el seu braceig quan entrava a la sala de conferències, els seus passos curts i seguits, la seva espinada una mica corbada i el seu parlar una mica xafallós. Sabia que s’assemblava a algun personatge públic, i va ser ahir quan finalment ho vaig veure clar. Rajoy és el doble de Chiquito de la Calzada!

També el president Obama, seguint una tradició de la casa Blanca, reuneix periodistes i s’atreveix a l’autocrítica. Fa riure a la concurrència i entra en temes que el ridiculitzen. Quina diferencia de l’estil xaró i del sentit de la ironia dels polítics que ens governen!