(Carta enviada el dia 28.9.2011 a l'Avui, publicada el dia 1.10.2011)
Quan arribes des d’altres ciutats europees adverteixes algunes diferències respecte al que passa a Barcelona. Recentment he estat a Polònia. Les ciutats es veuen netes, impecables. Els ciutadans no criden com energúmens pels carrers, pels bars i restaurants. Els nens no criden ni es tiren per terra. Els seus pares en tenen cura i semblen feliços. L’ensenyament primari comença als 7 anys i ara que estan discutint si començar als 6 anys, els pares opinen que cal preservar la infància i mantenir-ho com ara.
I trobes lavabos a tot arreu. Nets, impecables, alguns gratuïts, altres de pagament. A Barcelona, des d’aquell alcalde eixelebrat que deia que havíem de sortir de casa amb les necessitats solucionades, cap dels seus s
uccessors se’n ha preocupat. Barcelona és una ciutat llastimosa. Els lavabos només els trobes en els bars i depèn de la cura que hi tingui el seu amo, estan en una forma o una altra. A Polònia, un país més pobre que no pas el nostre, la neteja de les ciutats és remarcable. A les grans places del mercat, on s’hi aglomera grans multituds, segueixen presentant-se impecables. En els mapes de les ciutats estan assenyalats els lavabos, els que són de pagament acostumen a valer un zloty (25 cèntims d’euro). Posar lavabos públics, fins i tot pot resultar rendible, i naturalment milloraria la imatge de la nostra ciutat, però els nostres diferents regidors no els preocupa en absolut aquest tema.
